TXAIKOVSKI I EL TRENCANOUS

PIOTR ÍLITX TXAIKOVSKI



Piort Ílitx Txaikosvski (1840-1893) compositor rus, és un dels músics russos més destacats del segle XIX, i ha estat ell qui ha donat universalitat i prestigi a la música russa.

Va néixer el 7 de maig a Votkinsk, a la zona dels Urals, per voluntat del seu pare va estudiar dret a Sant Petesburg però acabats els estudis els deixà per dedicar-se completament a la música.
Era fill d’un enginyer de mines. La mort de la seva mare, deguda a una passa de còlera, quan ell tenia 13 anys, el va commocionar profundament; ell va morir també de la mateixa malaltia un any després de l’estrena del ballet El trencanous.

Va començar a compondre música de molt petit; amb cinc anys ja tocava l’òrgan mecànic i les seves primeres impressions estan relacionades amb el cant de la seva mare i amb cançons populars.

El 1866 va ser nomenat professor del Conservatori de Moscou.
Entre 1867 i 1868 escriu la seva primera òpera Vojevoda. 

El 1876 Txaikovski va establir contacte amb la senyora Nadesha Von Meck i durant 14 anys va rebre la seva ajuda econòmica. La seva relació va ser sempre per carta al llarg de 14 anys, no la va arribar a conèixer personalment.
A aquest període corresponen moltes de les seves obres, també va visitar la majoria de les capitals europees i el 1891, viatjà als Estats Units per dirigir en la inauguració del Carnegie Hall.
A seva última sinfonia, la Patètica, va ser estrenada a sant Petesburg el 28 d’octubre de 1893, tan sols nou dies abans de la seva mort.

Txaikovski va compondre quatre sinfonies, diversos concerts per a piano i orquestra, musica religiosa, música coral, òpera i ballets.

D’entre les seves obres cal destacar, entre altres:

• El llac dels cignes (ballet, 1876)
• Caprici italià (1880)
• La bella dorment (ballet, 1889)
• El trencanous (ballet, 1892)

AUDICIÓ: "EL TRENCANOUS"
 

El 18 de desembre de 1892 es va estrenar al teatre Mariinski de Sant Petesburg l’obra El Trencanous, sota la coreografía original de Lev Ivanov, el llibre de Màrius Petipa i la música de Piotr I. Txaikovski. L’argument del ballet s’inspirava en el conte de l’escriptor alemany E. Hoffmann, a partir d’una versió de l’escriptor francès Alexander Dumas.

Quan Ivan Vsevolozhshy, director dels Teatres Imperials russos i Màrius Petipa li van encarregar a Txaikovski el projecte d’escriure una peça musical, no va mostrar gaire interès més aviat el refusava ja que considerava que l’argument de Hoffmann no tenia ni força ni encant per crear un ballet; no obstant el van convèncer.

Curiosament, El Trencanous s’ha convertit en un dels millors i més populars ballets de tot el gran repertori del compositor rus.

La suite El Trencanous (opus 71a) és un conjunt de danses interpretades per una orquestra simfònica. Consta de les parts següents:

1. Obertura miniatura.
2. Danses característiques:

• Marxa (Tempo di marcia vivo)
• La "Marxa" té dos motius melòdics molt contrastats que fan un diàleg al llarg de la marxa. Un és interpretat per les trompetes i serveix per indicar el moviment d'apropament dels soldats capitanejats pel trencanous. L'altre són unes progressions de notes picades i fluixetes, es poden utilitzar per representar les passes de les rates i ratolins que es van apropant al lloc de la batalla. A la part central de la marxa apareixen unes melodies més àgils i consistents, que ens serveixen per representar com les rates persegueixen als soldats i a l'inrevés. 
  
• Dansa de la fada de sucre (Andante non troppo)
•  En la "Dansa de la fada del sucre" Txaikovski va fer ús de la celesta, ell va ser el primer que utilitzà en una orquestra sinfònica aquest instrument, inventat per Mustel només sis anys abans de l'estrena del ballet.
• Dansa russa (Tempo di Trepak, molto vivace)
•  El "Trepak" és una enèrgica dansa russa, té una caràcter viu i molt alegre. Els instruments de percussió, com ara les timbales, la caixa, la pandereta o els plats hi són presents, i també s'hi poden descobrir fluctuacions en el tempo (accellerandos) i canvis de dinàmica. La dansa s'acaba amb un acord sec molt característic d'algunes danses russes.
• Dansa àrab (Allegretto)
• Dansa xinesa (Allegro moderato)
•  Com a fons musical de la "Dansa xinesa" es presenta l'obstinat del fagot i els contrabaixos. Els violins responen les flautes en forma de pizzicato i el carilló i el clarinet i col·laboren discretament.
• Dansa dels “mirlitons” (Moderato assai)

La "Dansa dels mirlitons o de les flautes de canya" les flautes desenvolupen una doble melodia sobre el pizzicato de les cordes. A la segona part del fragment hi predominen els instruments de vent de metall (trompeta, trombó) sobre un obstinat de la tuba, l'instrument més greu d'aquesta família.

3.Vals de les flors (Tempo di valse)

A la introducció d'aquest "Vals de les flors" s'hi pot escoltar l'arpa i tot seguit trompes, que interpreten el tema principal amb resposta de clarinet, mentre la corda s'encarrega de marcar el ritme ternari característic del vals.

Ara pots veure i escoltar aquest relat animat sobre EL TRENCANOUS:

 

Tot va començar una nit freda d’hivern quan la família Siberhaus obria els regals de Nadal. A la Clara, la fila filla petita i la protagonista d’aquesta història, li va encantar un trencanous, però els seus germans se’n reien. “És una joguina lletja i vella”, deien. I l’hi van trencar. Per sort, la Clara tenia un oncle d’aquells manetes, que l’hi va deixar com nou. Aquella nit, la Clara va dormir ben agafada al trencanous i va tenir un somni: Els ratolins de la casa volen prendre-li el trencanous i la Clara es defensa tirant-los joguines per espantar-los, però llavors arriba el rei dels ratolins.
En aquell moment, el trencanous pren vida i es converteix en un príncep molt valent que organitza les altres joguines per defensar la Clara.
Per celebrar que les joguines han guanyat els ratolins, el príncep convida la Clara a visitar el seu regne i a ballar tota la nit.
L’endemà al matí, la Clara es va despertar i el príncep tornava a ser un trencanous de joguina entre els seus braços…
Però alguna cosa li deia que, potser, no només havia estat un somni.